Les administracions han oblidat l’especificitat de les entitats feministes i de l’Economia Social i Solidària

Necessitem mesures concretes per continuar treballant per l’equitat de gènere i oferir els serveis d’atenció a les dones en situació de violència

 

Davant la crisi sanitària del coronavirus, les entitats feministes que proveïm serveis per avançar cap a l’equitat de gènere i lluitar contra la violència masclista, adreçats a les dones, a la ciutadania i per a les administracions públiques ─entitats que formem part del tercer sector i de l’Economia Social i Solidària (ESS), sempre oblidades─ hem demostrat una capacitat important de reacció i d’adaptació per tal de continuar oferint els nostres serveis amb la màxima garantia de drets.

Per fer-ho, hem estat les primeres en adaptar-nos al treball a distància i vèncer les dificultats que hi hem trobat. Aquesta adaptació ha suposat invertir en recursos, en assessoraments, en temps per pensar i iniciar estratègies, en treball col·laboratiu a través de les xarxes socials. La generositat de les persones que treballem a les entitats ha permès posar a disposició dels projectes no només la nostra dedicació sinó també els nostres recursos personals (portàtils, telèfons, consums…). Aquesta contingència no ha estat fàcil, cal posar-la en valor, i cal que sigui reconeguda i compensada des de les administracions públiques.

En paral·lel, aquesta crisi està tenint un impacte econòmic a hores d’ara difícil de calibrar pel mateix Govern. Sabem que serà devastadora per les entitats feministes i les entitats de l’ESS, entitats petites, precàries, sense coixí, que depenem en bona mesura de les subvencions i contractacions públiques. Ens alarma la possibilitat de veure paralitzats quasi la totalitat de projectes en curs i veiem perillar la majoria de projectes que tenim previstos.

 

És per això que les entitats EXIGIM:

En relació amb les subvencions:

  • Que no s’aturin. Que es calendaritzi amb molta claredat quins seran els terminis de sortida de les diferents convocatòries i amb quins pressupostos.
  • Que no es redueixin només als serveis d’atenció proporcionats per les entitas, i que s’entenguin com essencial qualsevol projecte de prevenció,  sensibilització, recerca i avaluació que promogui l’avenç en la lluita contra les violències masclistes i en l’equitat de gener.
  • Que hi hagi un compromís perquè les resolucions vinculades a les subvencions ja convocades surtin immediatament després del cessament de l’estat d’alarma, no excedint els 15 dies.
  • Que s’accelerin els pagaments pendents de les subvencions en curs o ja justificades.
  • Que es flexibilitzin els criteris de compliment dels projectes subvencionats perquè no estiguin, en aquest cas, subjectes exclusivament a l’execució de les accions formulades, s’incorporin despeses estructurals i despeses vinculades a la gestió de la crisi en les justificacions econòmiques, en un percentatge important i com a costos sobrevinguts, com per exemple el lloguer dels locals buits i les despeses “personals” que hagin pogut efectuar les treballadores d’una entitat per al manteniment de serveis. Tanmateix que es puguin modificar i flexibilitzar els indicadors inicialment previstos.
  • Que les convocatòries i bases de l’any en curs s’adaptin i es flexibilitzin tenint en compte els esforços de les entitats per donar resposta davant la situació de crisi.
  • Que es permeti la reformulació dels projectes ja presentats i pendents de resolució en el mateix sentit esmentat, incorporant l’esforç estructural d’adaptació a la crisi.
  • Que es puguin flexibilitzar els terminis de justificació dels projectes subvencionats.

En relació amb els contractes:

  • Que s’abonin tots els projectes o serveis contractats per les administracions, si s’han vist interromputs o aturats per la situació d’alarma, o per decisió de la mateixa administració.
  • Que es considerin els projectes aprovats per les administracions, planificats i en alguns casos iniciats i en tràmit de contractació formal, com a contractes formalitzats.
  • Que es continuï amb l’execució dels contractes, serveis i activitats que no s’han suspès per força major, i que se’n faciliti l’execució a través de les alternatives a distància proposades o pactades amb les entitats.
  • Que es flexibilitzin i adaptin les bases de les noves contractacions d’aquest any en curs, atenent els esforços i l’impacte que l’adaptació a la crisi ha tingut en les entitats.

 

És per això que les entitats PROPOSEM:

  • Ajudes directes a les entitats petites que hagin patit una reducció “dràstica i involuntària” dels ingressos per culpa de les mesures de contenció del coronavirus.
  • L’elaboració d’un pla de contingència per part de les administracions perquè el teixit d’entitats petites de l’ESS i/o de la xarxa feminista no desaparegui o quedi greument danyat. El pla haurà d’estar alineat amb les demandes i necessitats expressades per les diferents entitats que les subscriuen.
  • Que es respectin els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tal i com estaven previstos, i que no es traslladin a d’altres emergències. Les violències masclistes continuen sent una gran emergència social.

 

(*) Aquestes text l’han elaborat un grup d’entitats feministes amb la intenció de fer força de cara a l’administració pública per tal de poder continuar amb la nostra feina i que aquesta no es vegi afectada per la situació actual. Algunes d’aquestes entitats són:

Almena Cooperativa Feminista; Creación Positiva; Dones amb Empenta (DAE); El Safareig grup de dones feministes de Cerdanyola; Genera – Associació en Defensa dels Drets de les Dones; TAMAIA viure sense violència; Associació Hèlia, de suport a les dones que pateixen violència de gènere; Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament – Red de Migración, Género y Desarrollo; Xarxa de Dones per la Salut; Associació Feminista de Catalunya; Xarxa Europea de Dones Periodistes; Associació Forgender Seal; #OnSónLesDones; SIDA STUDI; L’Etnogràfica. Antropologia per a la transformació social; Fundació Aroa; Plataforma catalana de suport al lobby europeu de dones; Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya; Anna Mercadé i Ferrando.